Fernando Sapiña-2
15 de de desembre de 2021
El científic picanyer Fernando Sapiña medalla de la Universitat de València
A títol pòstum

El 23 de novembre, amb el paranimf de la Universitat de València ple de gom a gom, se celebrà la cloenda de les commemoracions del 125ë aniversari dels estudis de química a la Universitat. La rectora Mavi Mestre, junt a la degana de la facultat de Química, Adela Mauri, lliuraren la Medalla de la Universitat, a títol pòstum, al Doctor Fernando Sapiña (València, 1964-Picanya, 2018), professor del Departament de Química Inorgànica i investigador de l’Institut de Ciències dels Materials de la Universitat. La seua dona, Encarna Coret, química també i professora de l’Escola Gavina de Picanya, recollí de la rectora la distinció concedida pel Consell de Govern de la Universitat.

El catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular, Juli Peretó, va fer un repàs a la trajectòria de Fernando Sapiña, tot destacant que “Els seus professors el recorden com una de les ments més brillants que han passat per la nostra Facultat de Química.
La seua evolució personal el portaria cap a la recerca en ciència dels materials, primer sobre magnetisme molecular, després va investigar en superconductors  d’alta temperatura crítica, materials magneto-resistius i materials per a barreres  tèrmiques”

Hem de subratllar el paper de Sapiña en la divulgació de la ciència. Entre 1993 i 1998 publicà una sèrie de textos, escrits amb Encarna Coret, en la revista Celobert. Fulls d’ecologia, medi ambient i urbanisme de Picanya. Al llarg de quinze anys va col·laborar en la revista Saó. En 1997, escriuu en Mètode. Revista de Difusió i Investigació de la Universitat de València. On va ser coordinador de diferents dossiers. L’any 2005 començà a publicar una sèrie d’articles, La ciència a taula, en Mètode. Editats en les Monografies de Mètode, va rebre, en 2020, el prestigiós premi d’edició universitària Joan Lluís Vives, com a millor llibre en la categoria de ciències naturals i aplicades. Fruit d’aquest intens treball per la divulgació científica i el compromís social és la publicació dels llibres: Un futur sostenible? El canvi global vist per un químic preocupat (2000) i El repte  energètic. Gestionant el llegat de Prometeu (2004), tots dos finalistes del  Premi de Divulgació Científica Estudi General que convoca la Unitat  de Cultura Científica de la Universitat. En  2005, va ser nomenat director de la col·lecció “Sense Fronteres” i creà la sèrie “Ciència entre lletres”, de la Càtedra de Divulgació de la  Ciència de la Universitat de València.

Dins de la passió de Fernando Sapiña per la relació entre ciència i gastronomia, és l’impuls que va donar al Gastrolab, que actualment porta el seu nom. Cal afegir la seua participació essencial en la posada en marxa dels estudis de grau de Ciències Gastronòmiques. Va ser coordinador de les activitats d'Expociència, la Jornada de Portes obertes a Parc Científic i Gran Festa de la Ciència de la Universitat de València. Descobrirà, per al famós xef Ferran Adrià d’El Bulli, el fenomen de l’esferificació inversa.

Segons el professor Peretó: “Tot ho feia transmetent  entusiasme sense amagar la felicitat de compartir els seus coneixements de  química adobats amb infinitat de connexions científiques, artístiques o literàries,  oferint-nos exemples d’allò que ens agrada proclamar a molts: que el  coneixement científic és una part indestriable, imprescindible, de la cultura amb  majúscules”.

Alfred Ramos
(CEL de Picanya)

  

Fernando Sapiña-2