La Diputació de València ha organitzat unes xarrades que han tingut com a objectiu reflexionar i debatre sobre el paper que poden jugar els nostres xiquets i xiquetes en la configuració de la societat actual.
El dissabte 23, i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Picanya, l'Hotel Císcar va acollir la segona d'estes xerrades amb la presència del prestigiós escriptor i pensador italià Francesco Tonucci, autor de nombrosos llibres sobre el paper dels xiquets en l'ecosistema urbà.
La iniciativa ‘Repensem amb Tonucci’, impulsada per la corporació provincial de la mà dels ajuntaments de Burjassot i Picanya, s'emmarca dins del projecte ‘La ciutat de les xiquetes i els xiquets’, creat per Tonucci en 1991, i del qual formen part tots dos municipis i també altres com ara Gandia, València, Alaquàs o L'Eliana.
Este projecte va nàixer amb la finalitat de treballar cap a una nova filosofia de govern de la ciutat, prenent als xiquets i xiquetes com a paràmetre i com a garantia de les necessitats de tota la ciutadania. Es tracta de construir una ciutat diversa i millor per a totes les persones, de manera que els més xicotets puguen viure una experiència com a ciutadans autònoms i participatius. I per a complir estos objectius és fonamental la implicació de les diferents administracions, especialment els ajuntaments i entitats locals.
La jornada del 23 d'octubre, desenvolupada a Picanya, tingué com a destinataris als representants polítics i tècnics de l'administració local d'aquelles localitats que formen part de la xarxa ‘La ciutat de les xiquetes i dels xiquets’.
Els objectius d'aquesta segona jornada han estat promoure, a través de les administracions, la participació de la infància en el govern de la ciutat, i restituir l'autonomia de moviments dins de l'espai públic.
Per a la restitució de l'autonomia, es proposà la iniciativa ‘A l'escola caminant’. Una experiència on es demana a l'alumnat de primària anar i tornar a l'escola amb els seus iguals, sense acompanyament familiar.
També es reflexionà sobre el joc, que és un eix central en el projecte, i per a això els espais urbans han de convertir-se en jugable, permetent fer un ús lliure dels carrers, parcs, etc., posant èmfasis en l'autonomia i en la necessitat d'una experiència de joc que no siga permanentment supervisada per la mirada adulta.
